Tot i no disposar de port fins al 1933, les platges de Cambrils han estat punt de fondeig des d’antic com ho demostra el fet que el rei Jaume I va concentrar la seva flota a l’estiu de 1228 a les platges de Tarragona, Salou i Cambrils per conquerir Mallorca.

Al segle XVII naixerà la primera infraestructura portuària en fixar el dret d’ancoratge per emprar les estaques a la platja: s’hi amarraven els bastiments protegits dels pirates per la Torre del Port. Es va permetre així fixar una comunitat marinera i obrir Cambrils al comerç de cabotatge, exportant als segles XVII i XIX, vi del Priorat fins i tot cap a Amèrica.

Al segle XX es fa imprescindible la construcció d’un port de refugi per protegir el barri de la Platja i les barques dels pescadors durant les tempestes.

A inicis del segle XX, es fa imprescindible la construcció d’un port de refugi per protegir el barri de la Platja i les barques dels pescadors durant les tempestes, com l’ocorreguda a la Candelera de 1911 quan moriren 15 pescadors cambrilencs. L’Ajuntament i els pescadors reclamaren la construcció d’un port i el 1927 es va fer un primer mollet.

Durant la II República, es va aconseguir que s’aprovés el projecte de l’enginyer Francisco García de Membrillera i el 1933, s’iniciaren les obres amb la po- sada de la primera pedra per part del ministre d’arrels cambrilenques Marcel·lí Domingo. La Guerra Civil va aturar unes obres que no es van poder acabar fins al 1952.